Metimna pren el nom d'aquella noia atrafegada que em trencá el cor i que va fer virar sobtadament el timó de la meva vida. Es molt fácil dir aixó, peró deixar-se portar pels sentiments en segons quines circumstáncies i en una baixada imparable esdevé un objectiu difícil, tempestuós, que fa anar en doina tot el que tens davant, com el vent tramuntanal que s'endú tot el que troba. No només trenques un vidre com Liceni al poema carneriá, sinó que aquella «pau de la vida que amarien els déus» se'n va tota en orris, com el tráfec de Naïs en el poema, que s'esmuny.
