Primer paisatge és un aplec de mirades al món de la infáncia d'algú que hi busca les arrels del seu gust per l'escriptura. Partint de la solitud viscuda en un espai que recorda immóbil, l'escriptor evoca els escenaris, els personatges i els moments especials que van modelar la seva personalitat i el van fer creure en el poder de les paraules. Lluny de la recreació biográfica, l'autor transforma les seves vivéncies en petites históries que, defugint el costumisme, exploren significats més universals. Tot i que el llibre no entra en la identificació precisa dels espais, al darrere de cada narració hi ha les formes de viure própies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallés. Aixó no impedeix, ben al contrari, que lectors de totes les procedéncies se sentin motivats a connectar amb les seves experiéncies i a identificar-s'hi. Amb una prosa que busca la claredat i la síntesi, cada relat s'incorpora a un mosaic que va adquirint carácter de novel·la.
