Un nen de Sarriá. Memóries d'infáncia (1931-1936) aplega un seguit d'episodis on l'autor evoca, amb estil ágil i cromátic, uns anys crucials en el seu aprenentatge i trajectória personal. S'hi reflecteixen un seguit d'anécdotes, sensacions i sentiments que fan que, des dels ulls d'un infant, observador i sensible, els moments viscuts esdevinguin irrepetibles. La relació amb la mare i els avis, el record del pare mort, l'admiració per l'oncle Pasqual Godes -músic rellevant-, els professors del Bonanova i de l'Ausiás March, els veïns de Sarriá, el Teatre Romea i el barri de la Floresta, els parents de Sant Gervasi i els Mestre, Santa Cristina i les Fonts de Montjuïc, la Roser, la Montserrat, Kid Tunero i el tiet Emili, el Born, Schéhérazade, els versos, els llibres i la música, i l'esclat de la guerra civil --que va estroncar la plácida infantesa-- configuren, entre d'altres, un mosaic acolorit del primer itinerari vital de Jesús Mestre.
