Uns relats curts ÚNICS en la literatura catalana, per la seva radicalitat formal i un univers que veu d'una imaginació sense equivalent.Al marge dels camins més concorreguts, Damià Bardera ha construït al llarg dels anys un univers literari propi i fascinant. Amb un llenguatge depurat, una notable economia de mitjans i personatges esquemàtics, ens fa creure que la literatura és un joc de nens. Un joc cruel i fosc, carregat dÆhumor negre, de violència ingènua, amb normes pròpies. Així, Bardera ha desafiat els cànons del gènere de la narrativa breu. SÆobre el teló obre una via inexplorada que comunica el relat curt amb el teatre. Podríem dir que descobreix el «relat teatral» Que inventa lÆesquetx teatral dÆimpossible representació En el teatre buit de Bardera ressonen la rialla sardònica dÆAgota Kristof i els silencis enigmàtics de Samuel Beckett. «Des dÆalguns contes de Monzó que no havia llegit encatalà una voluntat, més decidida i sistemàtica encara, dedonar la volta a les convencions dels contes populars»,Mercè Ibarz, Núvol «Bardera ha anat bastint un món narratiu valuós,peculiar i fascinant», Manel Ollé, La Lectora «Una de les veus més divertides, desinhibides i inquietantsde la nova literatura catalana», Jordi Nopca, Ara
