Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872-1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d'una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l'exércit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l'estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una má. Al final de la guerra es va exiliar a FranÇa. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patétics, que va viure a la guerra. Escrits amb subjectivitat, peró també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crónica desencantada i desmitificadora de l'absurd d'una guerra.
