La violéncia entre dues comunitats que comparteixen una mateixa terra ve de lluny. Probablement quasi ningú recorda des de quan ni fins i tot el primer perqué. Es atiada per fonamentalismes dels dos costats, gestionada per cabdills sense ánima i regida pel menyspreu envers l'ésser humá. Gent d'origen comú, de trets antropomórfics semblants, que viu en una terra similar, es baralla buscant l'anihilació de l'altre. Fins al final. Amb totes les seves conseqüéncies. Enmig d'aquest odi irrespirable, quin paper hi pot jugar la história particular de dos joves I si resulta que aquesta parella són també instruments de mort Hi cap l'aventura personal, l'entesa més enllá dels pobles separats El títol és un fragment d'una frase de l'Alcorá que és aplicable als individus de dos pobles que malden per destruir-se. Simetries col·lectives enfrontades que a escala individual condueixen a la incomunicació, al monóleg no sempre escoltat, a la soledat, a la desesperació: "Quan s'apleguin les feres, que es pregunti a les víctimes el pecat que va causar el seu assassinat. Quan l'infern sigui atiat, quan s'apropi el Paradís, tota ánima sabrá el que pot presentar a l'Altíssim".
