La poesia grega antiga és l'única poesia de tota la história de la literatura occidental que no té tradició prévia. La seva originalitat és absoluta. Per aixó, i també perqué ben aviat fou convertida en clássica, en un model a imitar, no hi ha cap aspecte de la tradició poética posterior que no en depengui, ni cap que pugui ser explicat sense haver-s'hi de referir. Un poema en el sentit modern de la paraula, a Grécia, no va existir mai. Els textos escrits que ens han pervingut d'autors com Arquíloc, Cal·lí, Tirteu, Semónides, Soló, Mimnerm, Focílides, Hipónax, Anánios, Xenófanes o Teognis són l'únic vestigi que ens queda d'un fenomen que els unia inextricablement a una certa música i a un cert cant que el temps ha engolit per sempre. La poesia lírica grega, en tot el seu esforÇ per capturar l'instant, es divideix en quatre géneres: elegia, iambe, canÇó mélica i canÇó coral. Aquest llibre presenta, per primera vegada, el que ens resta dels dos primers en edició bilingüe: grec antic - catalá.
