A Norbury i L'edat breu Eduard Castellet ens convidava a conéixer les seves própies vivéncies, amb un estil volgudament infantil, de quan era un nen a l'exili, a Norbury (Londres) i a Bilbao. Ara, a Passeig enrere, que reprén les seves memóries, abandona la veu i la mirada de nen dels dos primers llibres, i relata la iniciació a l'adolescéncia - el relat s'acaba l'any 44, quan té catorze anys- des del punt de vista de qui té una mirada sávia. L'autor és testimoni directe d'una época en qué el pa de racionament, les farinetes i els bullits més modestos eren el menú de cada dia. Amb espontaneïtat i fidelitat als records, Eduard Castellet descriu l'escola, els companys, la família, és a dir, tot alló que l'envolta, amb la sinceritat, la franquesa i la frescor que el caracteritzen.
