Filla d un andalús i d una catalana, Lydie Salvayre, el cognom de naixement de la qual és Arjona, narra a No plorar la história de la seva mare, la Montse, nascuda en un poble prop de Lleida, que el 1936, amb quinze anys acabats de fer, se n va a Barcelona amb el seu germá anarquista. A la ciutat, la noia viu el despertar de l amor i l alegria revolucionária dels dies posteriors a l esclat de la Guerra Civil. En la novel la es conjuga el present des del qual la Montse desgrana els seus records d aquells dies meravellosos de llibertat de l agost del 36 amb la narració de l estada de Georges Bernanos a Mallorca i el procés d escriptura d Els grans cementiris sota la lluna la condemna d un católic durant la sanguinária repressió feixista. La Montse Monclús explica el retorn de Barcelona a la llar dels pares i el seu matrimoni, el de la filla d una família humil amb el planÇó del cacic del poble. A través de la resurrecció de la llengua materna, Salvayre construeix amb la seva prosa un relat coral apassionant sobre el complex entramat polític de la Guerra Civil, i sobre l exili i l heréncia que va deixar en els fills dels que van haver de marxar d Espanya per salvar la vida. Com si la primera escapada de la Montse hagués marcat per sempre un destí en fuga.
