Basada en un personatge real del segle XVII, la Marie Grubbe és tan moderna que al seu costat Madame Bovary sembla una senyora de províncies sense tremp. Si Flaubert se centra en la psicologia de la dona engabiada, Jacobsen l'allibera i li posa una vareta mgica a les mans; Madame Gyldenløve deixa el marit però manté els diners i l'estatus: «El seu desig més immediat era allunyar-se dels pinacles de Copenhaguen i dels camps de Tjele, del seu pare i de la tia Rigitze, de manera que se'n va anar per terra i mar lluny de Sjælland i cap a baix a Jutlndia i Schleswig, fins a Lübeck». L'autor ens ensenya finament com entra i surt del cap dels personatges -anticipant el monòleg interior de la Woolf i el flux de consciència de Joyce-, i seguint el fil d'una narració sofisticada assistim al desplegament sensual de la protagonista. Marie clava un cop de porta a la seva casa de nines molt abans que Nora, i diu que no a la grisor i el pragmatisme. Si hagués viscut quatre segles més tard, no hauria hagut de pagar un preu tan alt per la seva llibertat.
