Espanya no és un estat nació amb una tradició de respecte a la pr.pia diversitat lingüÃstica. La Constitució de 1978 va significar-hi un avanç important i positiu, per. molt limitat. El principi de jerarquia lingüÃstica que domina tota la regulació lingüÃstica espanyola ha dificultat, en part per la esbiaixada interpretació del Tribunal Constitucional, polÃtiques lingüÃstiques en tots els poders públics de l'Estat i una legislació lingüÃstica realment igualità ria, i ha impedit la seguretat lingüÃstica dels parlants de les llengües espanyoles diferents del castellà . La comparació amb països compromesos amb la igualtat lingüÃstica i els drets lingüÃstics de la ciutadania, com ara Suïssa, posa de manifest les importants mancances i l'antiigualitarisme del règim lingüÃstic legal-constitucional espanyol. El llibre Llengua i Estat s'aproxima a aquesta realitat comparant Suïssa i Espanya i proposant canvis que ens acosten en el futur al model suÃs.
