«Jo tenia set anys. El meu germá gran, onze; i el petit, cinc. Vivíem a Moscou, en un barri apartat, als afores de la ciutat, a prop d'un parc zoológic. El pis de la meva família era forÇa petit, em sembla; en recordo sobretot el menjador, amb dues finestres que donaven a un pati on hi creixien alguns arbres i rodejat d'unes cabanes o barracons que servien per desar-hi eines de tota mena.» Així comenÇa La vida secreta de Gala Dalí, un text que es desplaÇa amb agilitat de la biografia a l'apunt líric i visionari, de la história compartida a les vivéncies íntimes, i que permet una aproximació inédita a la dona que alimentava el mite de «Gala» i s'hi amagava.
