Els fets de la Setmana Trágica (juliol de 1909) van motivar la redacció de tres dels articles més rellevants de tota la literatura periodística catalana del segle XX. «íAh!, Barcelona...» constitueix una lúcida análisi de les causes dels esdeveniments. «La ciutat del perdó», censurat per Prat de la Riba, és un al·legat -duríssim i altament emotiu- contra la pena de mort. «La iglésia cremada» contraposa la fe viva dels incendiaris a la fe morta de la burgesia, i aposta per una Església dels pobres sense la tutela de l'Estat. Joan Maragall va exercir, en aquella avinentesa, el paper incómode de l'intel·lectual independent que s'enfronta a la duresa repressiva reclamada per la burgesia i denuncia la superficialitat de les práctiques religioses coetánies. L'edició dels articles és plenament fidel a l'última versió que Maragall va deixar de cada text, i inclou un apéndix gráfic amb els manuscrits originals conservats.
