Un cant a l'esperança, a la constatació diària que malgrat la duresa de la vida, sempre hi ha alguna manera de fer-la lluminosa.
Narració en primera persona, minuciosa i sense sentimentalismes, de l'experiència d'ingressar en la pitjor presó de Roma, la presó de Rebibbia, on la protagonista intenta sobreviure teixint complicitats amb una colla de dones que no ho han tingut fàcil a la vida. A poc a poc, la protagonista es guanya el respecte de les companyes i aprèn algunes lliçons importants sobre la vida.
La presó de Rebibbia ens explica com la duríssima experiència del pas per una presó pot convertir-se en una manera de renéixer.
