L'eficiència, la recerca de la productivitat i la necessitat de competir sembla que ens condueixin a la proscripció de la mandra. Tanmateix, sense mandra i sense les altres passions desordenades no és possible viure una vida plenament humana. Potser la tasca de l'home no consisteix a ascendir sinó a aprendre a conviure amb unes passions que el fan ser qui és.
La mandra és una característica essencial de la naturalesa humana, i el desig de superar-la, també. La mandra revela les nostres autèntiques motivacions, és un instrument de discerniment i pot ser la porta al descans i a la vida contemplativa. La mandra, les ganes de no fer res, ens obren l'espai interior. Però la seva veritable funció és la de vacunar-nos contra una imatge idealitzada de nosaltres mateixos, una imatge de la qual deriven un bon nombre d'obligacions fictícies que no aporten una millora substancial a la nostra vida.
