L'Estatut d'Autonomia de 1932 va atorgar a la Generalitat de Catalunya l'organització de la justícia, que culmina amb la creació del Tribunal de Cassació de Catalunya. Aquest llibre és una narració historicopolítica que explica l'intent de la Generalitat i de la classe política catalana d'aconseguir una nova administració de justícia, independent i permeable als valors democrátics. Aquest projecte de modernitzar i catalanitzar la justícia va topar amb molts obstacles, tant des de l'interior mateix de la judicatura com des de les forces polítiques espanyolistes que s'oposaven enérgicament a la descentralització del poder judicial. Els Fets d'Octubre de 1934 van significar el col.lapse d'aquest projecte, el qual no es reprendrá fins a la victória del Front d'Esquerres el 1936. L'inici de la Guerra Civil significa la irrupció de la justícia revolucionária, de l'arbitrarietat i la barbárie, que va tenir un dels seus episodis més destacats en la creació de l'anomenada Oficina Jurídica. El llibre descriu els comportaments corruptes d'un personal térbol que suposadament servia els ideals revolucionaris, i que es va apropiar de diners i joies, el rastre dels quals sovint es perd a FranÇa. El protagonisme de la francmaÇoneria en l'administració de justícia durant la guerra és un altre aspecte destacat d'aquesta recerca. La derrota de la República a la guerra portá a l'exili i a l'acció de la repressió franquista, peró no va poder esborrar del tot l'obra del Tribunal de Cassació.
