«Sóc rápida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva ávia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una famÃlia on el que no anava prou rápid era tard o d'hora exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perqué a casa el que es podia fer avui no es deixava per demá). I, si no era exterminat, s'autoexterminava». (página 15)La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d'una percepció del temps anormalment accelerada. Filla d'un cirurgiá d'una ciutat provinciana, pertany a una famÃlia dividida en dues categories: els Rápids i els Lents.La dona veloÇ és una original mirada del gran «mal» contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'ámbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és «important» del que és «urgent».
