La decadéncia de la mentida (1898) no és només un dels diálegs de més abast teóric d'Oscar Wilde, sinó que representa el seu manifest antinaturalista i una contribució tan notable com polémica, fins i tot avui dia, al debat sobre el valor de l'art. Per Wilde, quan s'exigeix a l'art que renunciï a la bellesa-l'aspiració humana més elevada-per assolir la veritat, se sacrifica una de les capacitats més extraordináries de l'ésser humá: la de transformar la realitat. Crear significa ordir mentides meravelloses per convertir el món en un lloc digne del nostre esbalaïment. I quan l'Art aconsegueix alliberar-se de les cadenes del realisme, deixa d'imitar la Natura i la Vida i n'esdevé el model.
