La guia historicoartística del monestir de Poblet, publicada per primer cop l'any 1848 pel qui fou insigne arxiver municipal de Reus, Andreu de Bofarull i Brocá, fou, de fet, la primera guia monográfica de Catalunya d'un monument históric. Així, aquest volum, bon exemple de la nova historiografia romántica catalana, que encara s'escrivia en castellá, peró que tenia ja una intencionalitat patriótica de recuperar les esséncies nacionals catalanes -pouant sobretot en l'época i l'esplendor medieval-, tingué molt éxit, ja que al llarg del segle XIX se'n feren fins a cinc edicions i fou, de fet, l'única publicació práctica per conéixer Poblet: la seva história, l'esplendor medieval, els reis i nobles enterrats al monestir i la deplorable destrucció d'aquest gran cenobi tarragoní i catalá, de la qual tant es queixa el seu autor, que conegué alguns monjos de Poblet exclausurats amb la desamortització del 1835. Reeditar, doncs, aquesta primera guia de Poblet -avui dia introbable- és, alhora, recuperar una peÇa notable de la história i l'art pobletá, i fer un homenatge als historiadors tarragonings que, amb la seva ploma, es lamentaven del péssim estat cenobi amb els espolis del seu abandó.
