«El clergue i el bufó», que ha obtingut una menció especial del jurat del Premi IDEES Assaig Breu en la seva primera edició (2002), és una reflexió sobre l'assaig breu tal com apareix en els mitjans de comunicació escrits: diaris i revistes, en forma d'articles d'opinió. L'autor examina els diversos topants de l'articulisme periodístic: la creativitat forÇada, a partir de la qual esbossa una teoria del treball de l'escriptor; la limitació de l'espai que obliga a la condensació i, de retruc, els perills de la foscor i de la banalitat; la retórica del discurs, entesa com a eina didáctica, com a font de plaer estétic i com a forma de persuasió i, per fi, la dialéctica de la veritat i l'opinió. La justificació del títol es troba en el seu elogi del bufó, model que personifica la crítica de les veritats establertes que fan pudor de cadaverina, enfront del clergue, símbol del dogmatisme. Així -diu l'autor- la ironia, la comicitat benvolent, l'humor i fins i tot la sátira, que representen el punt de vista del riure, manifesten una visió del món més profunda i crítica que la més fulminant de les al·legacions. Ramon Camats i Guárdia Nascut a Oliola, la Noguera, el 1963, és doctor en Filosofia per la Universitat Autónoma de Barcelona. Assagista, ha obtingut dos cops el premi «Josep Vallverdú» d'assaig, els anys 1997 i 2000, amb les obres «Les emocions del poder» i «El llegat d'Antígona» respectivament, publicades per Edicions 62. Membre del consell assessor de la revista «Transversal» de cultura contemporánia, ha estat articulista de diversos diaris: «Diario de Lleida», «Nou Diari». «La Mañana», ha publicat diversos articles a la revista «Ilerda», al «Ressó de Ponent» i a «Lieux Littéraires» de la Universitat Paul Valéry de Montpeller; a hores d'ara escriu regularment a «Segre». Actualment treballa la Unitat de Formació Permanent del Professorat de l'Institut de Ciéncies de l'Educació de la Universitat de Lleida.
