El cercle de guix caucasiá és considerada una de les obres més poétiques de Brecht, per bé que forma part de les seves «grans obres épiques», les que sobreviuen al seu temps i a la societat per a la qual suposadament van ser escrites. L'obra es presenta com a representació de teatre dins del teatre. Com en un joc de capses xineses, la primera escena construeix el marc per tal que els seus protagonistes representin l'obra «titular», la parábola del cercle de guix. Aquesta narra dues históries diverses que conflueixen, la de la serventa Grushe i la del jutge Azdak. La figura d'un cantaire-narrador és qui dona la dimensió épica a la parábola.
