En el seu dietari Notes i records, Maurici Serrahiima hi aplegava tota mena de reflexions i de records: les relacions familiars i d'amistat; l'activitat professional; el viure quotidiá d'un home compromés en el camp social, religiós i polític; i, sobretot, el seu pensament íntim, les seves opinions personals sobre una temática diversa (escriu amb coneixement de causa de filologia, literatura, art, música, cinema, filosofia, teologia, política, sociologia...). En les primeres edicions de l'any 1972, les circumstáncies polítiques del moment li van imposar una férria autocensura -complementada per la censura- que el van obligar a modificar la redacció de molts parágrafs, i, sobretot, a deixar inédita una part molt important -tal vegada, la més interessant- del manuscrit de les seves Notes i records. Per raons polítiques, evidenment -érem, encara, en plena época franquista-, peró també per raons sentimentals; per aquella temenÇa a no ferir susceptibilitats quan feia referéncia a persones i situacions, "moltes d'elles, prou delicades". Ara, aprofitem la celebració del centenari del seu naixement per fer públic tot aquell material que va haver de ser ignorat en aquells moments.
