Com quan saixeca un cadà ver i tot el que en queda és la silueta dibuixada a terra, hi ha figures que es fan terriblement presents en una cultura a partir de la seva absència. És el cas de Pere Vives, company dAgustà Bartra i Joaquim Amat-Piniella als camps de concentració francesos i alemanys i font dinspiració per als protagonistes de Crist de 200.000 braços i K.L. Reich. A diferència daltres exiliats catalans, Vives no va poder sortir dEuropa i va morir assassinat pels nazis a Mauthausen, probablement per una injecció de benzina. Les cartes escrites a Bartra i a les seves germanes són tot el llegat que en queda: les publiquem en una nova edició de Marta MarÃn-Dòmine, on el testimoni real emergeix per sobre del personatge literari.
