L'arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en qué la pedra és el material básic empleat. Són edificacions realitzades dins d'un món agrari amb una economia de subsisténcia, un món rural avui ja desaparegut. La Conca de Barberá és molt rica en aquest tipus d'arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l'ús i aprofitament a qué estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnológiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural. Es un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes décades que está en desús i que pateix agressions constants. Tot aquest ric patrimoni arquitectónic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l'ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagés es troba en fase d'abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.
