L'arbre de la memória parteix d'una anécdota real: dos amics barcelonins van anar-se'n a Alemanya, a finals dels anys cinquanta, per escriure una ópera. Quan un d'ells, quaranta anys més tard, va tornar a Catalunya, va haver d'afrontar un sentiment intens de melangia i penediment. Tothom s'ha preguntat més d'una vegada qué hauria estat de cadascun de nosaltres si en comptes d'un determinat pas n'haguéssim fet un altre. Joan Agut no solament fa plantejar aquesta qüestió al protagonista de la novel·la, sinó que dóna a aquest personatge la possibilitat d'experimentar els eixos d'una vida alternativa. La novel·la de Joan Agut colpeix el lector més enllá del joc literari i planteja la incógnita del destà i el sentit de la própia vida.Premi Pin i Soler 2001, Ciutat de Tarragona
