El llibre, a mig camí de la novel·la i el document históric, és un recordatori dels fets que van precedir, i les conseqüéncies que va tenir per Catalunya, l'anomenat Tractat dels Pirineus de 1659. L'obra repassa, per tant, la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i la dels Segadors (1640-1652) en el marc dels enfrontaments entre la monarquia espanyola i la francesa abans de centrar-se en la revolta dels catalans del nord que havien esdevingut, contra tot pronóstic, súbdits de Lluís XIV. -Jo, pare -digué en Gori-, veig que aquesta conferéncia de pau será una porcada i Catalunya será la moneda de canvi que utilitzaran els castellans per pagar els seus deutes amb Europa. -A la guerra -digué en Jaume a en Gori- tot s'hi val! La vida no té cap valor. Certament, la monarquia castellana ens ven a FranÇa a canvi de la pau. Que aquesta guerra l'hagi declarada el cardenal d'un rei que s'anomena cristianíssim contra un altre rei que s'anomena católic, no ho entenc. La visió castellana ens la resumeix sor Maria Jesús d'Agreda: «Y esté cierto Vuestra Majestad que, por la paz, perder es ganar».
