«El 1977, quan treballava al diari "Libération", vaig llegir que tancarien la Casa dEducació Vigilada de Belle-Île-en-Mer. En realitat, es tractava dun centre penal per a menors. Entre els seus murs alts, on dentrada havien estat reclosos els partidaris de la Comuna, des del 1880 es reeducaven petits brètols de ciutat i lladregots de pagès, aixà com estudiants conflictius, nens abandonats i orfes. Els més joves tenien dotze anys. La nit del 27 dagost de 1934, cinquanta-sis nens es van escapar. Mentre els fugitius estaven envoltats pel mar, els gendarmes van oferir una moneda de vint francs per cada nen capturat. Llavors la gent es va llançar a la caça i van acorralar els fugitius als pobles, les platges i les coves. Tots van ser capturats. ¿Tots No: a la primera llum de lalba, en faltava un. Mhe posat en la seva pell i aquesta és la seva història. La història dun nen maltractat que sassembla a mi. La metamorfosi duna bèstia nascuda sense amor, dun nano furiós obligat a obrir els punys per agafar les mans esteses.» SORJ CHALANDON Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser corresponsal de guerra i durant trenta-quatre anys periodista al diari "Libération" abans dincorporar-se a "Le Canard enchaîné". Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen "Une promesse" (Premi Médicis 2006), "Mon traîte", "Retorn a Killybegs" (Gran Premi de Novel·la de lAcadèmia Francesa 2011), "La quarta paret" (Premi Goncourt dels alumnes dinstitut 2013), "Professió del pare" (Premi Style 2015), "El dia abans", "Una alegria esbojarrada" i "Fill dun malparit". Les sis últimes, publicades a Edicions de 1984.
